1.05.6.03 - Promoure projectes de memòria democràtica posant en valor el paper reparador dels arxius davant greus vulneracions dels drets humans i, alhora, fomentar la funció social dels arxius en relació a la història, la justícia i l’accés a la informació i transparència.

Notes de premsa

• Col·locació de diferents llambordes Stolpersteine en memòria dels deportats reusencs als camps nazis aquests mesos d'octubre i novembre

  Les "Stolpersteine" són llambordes quadrades on s'hi graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que foren alliberades. Se solen col·locar davant l'últim domicili conegut del deportat recordant que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri, amb els veïns... Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Fins a l’actualitat, s’han identificat uns 35 reusencs deportats als camps nazis. Des de l’Arxiu Municipal s’ha dut a terme una recerca per tal de saber qui eren i quin fou el seu recorregut vital. En memòria de cadascun d’ells es col·locarà una llamborda (Stolperstein) que els recordarà.

• Col·locació de la llamborda Stolpersteine en memòria del deportat reusenc als camps nazis Ramon Gorga

  Demà divendres 6 d’octubre, a les 17:30 h, al raval de Santa Anna, número 60, es durà a terme l’acte de col·locació de la llamborda (Stolpersteine) en memòria de Ramon Gorga (1898-1941), reusenc deportat i assassinat als camps nazis.

• Reus col·loca les darreres llambordes Stolpersteine d’aquest 2023 en memòria dels deportats reusencs als camps nazis

  Aquesta setmana es col·locaran les tres darreres llambordes de les dotze que era previst instal·lar aquest 2023. La recerca feta fins al moment i liderada per l’Arxiu Municipal ha permès identificar un total de 35 reusencs – tots homes- que van ser deportats als camps nazis.

• Acte amb motiu del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust

  El dia 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust. Aquesta data coincideix amb l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945. L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, ha organitzat un acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust, tot recordant especialment els deportats reusencs als camps nazis.

• Col·locació de la llamborda (Stolperstein) en memòria d'Enric Calabuig Buigues

  El divendres 14 de març a les 17:00h, al carrer Batan 28, s'ha col·locat una llamborda en record d’Enric Calabuig i Buigues. Nascut l’any 1918 a Gandia, de ben jove es va establir a Reus, on hi van néixer els seus altres germans. Junt amb el seu pare fou treballador de la Serradora de Cal Rodón. Era també un gran amant de la música.

• Col·locació de la llamborda (Stolperstein) en memòria de Josep Juncosa Escoda

  El dia 2 d'abril era la data en què s'havia de col·locar la llamborda en record de Josep Juncosa Escoda, no obstant, degut a les inclemències del temps, l'acte es va fer a les instal·lacions de l'Arxiu Municipal on es comptà amb la presència de l'Alcaldessa de la ciutat, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica de Tarragona, a més dels familiars del deportat.

• Col·locació d'una llamborda en record de José Moreno Alcántara

  Dilluns dia 12 de maig s'ha col·locat la llamborda en record de José Moreno Alcántara, que va viure al c. Santa Helena, 32.

• Memòries silenciades de dones de Reus i el Baix Camp

  La taula rodona “Dones silenciades de Reus i el Baix Camp”, és una activitat on es vol recuperar de l’oblit vides de dones que degut a diferents situacions i a l’època on han viscut i viuen, han estat mantingudes en l’oblit.

• Conferència: "La construcció d'un mite: els fets del Morell i Vilallonga (1838) i els màrtits reusencs per la llibertat.", a càrrec de Joan Navais.

  Fruit de la signatura del conveni entre els ajuntaments de Reus i de Vilallonga i el Centre d’Estudis Pere Virgili, l'Arxiu realitza diversos actes de divulgació i recuperació de la memòria de la batalla de Vilallonga i el Morell. Les activitats es duen a terme amb motiu de la commemoració de l’efemèride, que tingué lloc el dia 1 de març de 1838.

• Acte en record les víctimes de l'Holocaust

  El 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust. Aquesta data coincideix amb l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945, del què aquest any es compleixen just 80 anys. Tal i com s’ha dut a terme en els darrers anys, l’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, ha organitzat un acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust, tot recordant especialment els deportats reusencs als camps nazis

• Conferència: "La construcció d'un mite: els fets del Morell i Vilallonga (1838) i els màrtits reusencs per la llibertat.", a càrrec de Joan Navais.

  Fruit de la signatura del conveni entre els ajuntaments de Reus i de Vilallonga i el Centre d’Estudis Pere Virgili, l'Arxiu realitza diversos actes de divulgació i recuperació de la memòria de la batalla de Vilallonga i el Morell. Les activitats es duen a terme amb motiu de la commemoració de l’efemèride, que tingué lloc el dia 1 de març de 1838.

• Col·locació de la llamborda (Stolperstein) en memòria d'Enric Calabuig Buigues

  El divendres 14 de març a les 17:00h, al carrer Batan 28, s'ha col·locat una llamborda en record d’Enric Calabuig i Buigues. Nascut l’any 1918 a Gandia, de ben jove es va establir a Reus, on hi van néixer els seus altres germans. Junt amb el seu pare fou treballador de la Serradora de Cal Rodón. Era també un gran amant de la música. A l'exili, fou forçat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers –en concret, a la núm. 140– . Fou capturat per l'exèrcit alemany. L'abril de 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen. Al cap de poc mesos, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen on fou assassinat el 9 de desembre de 1941.

• Conferència: "Sempre màrtirs. la memòria dels morts pels combats"

  Amb aquesta conferència, l’Arxiu clourà els actes de divulgació i recuperació de la memòria històrica de la batalla de Vilallonga, amb la conferència de Salvador Palomar "Sempre màrtirs. La memòria dels morts pels combats", on es farà referència a construcció de la imatge de “màrtirs” – que perdura fins al 1938 – i com el franquisme s’apropia dels símbols i projectes, com ara el del monòlit erigit a la Plaça de la Llibertat. Amb aquest darrer acte també es donarà per finalitzada la mostra documental que s’ha pogut visitar al vestíbul de l’Arxiu des del dia 3 de març.

• Memòries silenciades de dones de Reus i el Baix Camp

  La taula rodona “Dones silenciades de Reus i el Baix Camp”, és una activitat on es vol recuperar de l’oblit vides de dones que degut a diferents situacions i a l’època on han viscut i viuen, han estat mantingudes en l’oblit. Pineda Vaquer, Aïda Sánchez i Cori Costa seran les encarregades de donar-nos a conèixer les històries vitals d’aquestes dones

• Col·locació de la llamborda (Stolperstein) en memòria de Josep Juncosa Escoda

  El dia 2 d'abril era la data en què s'havia de col·locar la llamborda en record de Josep Juncosa Escoda, no obstant, degut a les inclemències del temps, l'acte es va fer a les instal·lacions de l'Arxiu Municipal on es comptà amb la presència de l'Alcaldessa de la ciutat, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica de Tarragona, a més dels familiars del deportat.

• Col·locació d'una llamborda en record de José Moreno Alcántara

  Dilluns dia 12 de maig s'ha col·locat la llamborda en record de José Moreno Alcántara, que va viure al c. Santa Helena, 32. José Moreno Alcántara: Va néixer el juny de 1886 al municipi de Canjáyar, a Almería. D'ofici gelater, als anys trenta, ja vivia i treballava a Reus on va formar una família. Tot fa pensar que va militar a les files de la Confederació Nacional del Treball.

• Col·locació d'una stolperstein en memòria d'Eudald Mercadé Martí

  Dijous 29 de vaig es va col·locar una nova stolpersteine, aquesta vegada en record del reusenc Eudald Mercadé Martí (1917-1941). Mercadé va néixer el gener de 1917 a Reus. En els anys de la Guerra Civil, després de formar-se com a l'Estat francès i rebre el títol de pilot militar, es va convertir en pilot de les Forces Aèries de la República

• Conferència a la Fundació Reddis: "La recuperació de la memòria històrica des dels Arxius: L’Arxiu Municipal de Reus i el projecte Stolpersteine", a càrrec de Montserrat Flores Juanpere i Elisenda Cristià Balsells

  La sala d'actes de la Fundació Privada Reddis va acollir la conferència "La recuperació de la memòria històrica des dels Arxius: L’Arxiu Municipal de Reus i el projecte Stolpersteine", dins del cicle "Conseqüències de la Guerra Civil". L’acte va ser presentat pel president de la Fundació Reddis, i la conferència va anar a càrrec d’Elisenda Cristià Balsells, arxivera municipal i Montserrat Flores Juanpere, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Reus.

• Col·locació de la llamborda en record de Joaquim Santiago Calahorra.

  El dia 4 de juny, a 2/4 de 6 de la tarda, s'ha col·locat la llamborda en record a Joaquim Santiago Calahorra, que l'any 1936 habitava al c. Sant Sebastià 9. Joaquim Santiago va néixer l'agost de 1912 a Reus. D'orígens humils, l'any 1936, treballava de picapedrer a la carretera de Vilaverd –la que uneix la ciutat amb Montblanc. A l'exili, després d'haver estat tancat en un camp de concentració francès, va formar part de la 140a Companyia de Treballadors Estrangers. El juny de 1940, fou capturat per l'exèrcit alemany i el 27 de gener de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Al cap de poc, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen i, l'estiu de 1943, al camp de Wiener Neudorf. Sens dubte, la seva experiència i habilitat com a picapedrer el va convertir en un treballador molt útil per a la maquinària nazi, un fet que el va ajudar a sobreviure. Fou alliberat el maig de 1945.

• Col·locació de la llamborda en memòria de Ramon Recasens Marsal

  El dia 9 de juny, a 2/4 de 12 de matí es va col·locar la llamborda en record de Ramon Recasens Marsal. A més de familiars, alumnes dels instituts Domènech i Montaner i Sant Josep i autoritats locals, l'acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat.

• Acte en record del quatre deportats reusencs als camp nazis i col·locació de llambordes

  A les 17,30 h, a l’Arxiu (c. Sant Antoni M. Claret, 3) es realitzà un acte en memòria dels deportats reusencs als quals, posteriorment se’ls col·locà una llamborda: Josep Freixes Franch (c. Eugeni Mata, 7), Ramon Sans Gatell (c. Galanes, 10), Llop Massagué Bruch (C. de la Victòria 9) i Salvador Besora Garcia (c. del Vent, 44). L’acte comptà amb la col·laboració de familiars de deportats reusencs als quals ja se'ls ha posat una llamborda, ja que fins al moment no han estat localitzades les famílies dels quatre deportats.

• Col·locació de la llamborda en record de Pere Casas Salvadó (1910-1942)

  Dijous 4 de desembre s'ha col·locat una llamborda en record de Pere Casas Salvadó, deportat reusenc als camps nazis. Pere Casas, va néixer l’agost de 1910 a Reus en el sí d’una família treballadora. A l’exili, va formar part d’una Companyia de Treballadors d’Estrangers. Fet presoner per l’exèrcit alemany, Cases, que havia treballat de pagès, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen el desembre de 1941. Fou assassinat – oficialment, d’una sèpsia- al mateix camp l’octubre de 1942.

• Col·locació de la llamborda en record de Josep Miquel Grant

  Dimarts 9 de desembre es va col·locar, al carrer Prat de la Riba, 23, la llamborda en record de Josep Miquel Grant, deportat a Mauthausen a l'any 1941, i alliberat el maig de 1945.

• Col·locació de la llamborda en record de Joan Moncusí Pellicé

  Dimecres dia 10 de desembre, a 2/4 de 5 de la tarda va tenir lloc, a l'Arxiu Municipal, l'acte en record de Joan Moncusó Pellicé, deportat reusenc als camps nazis. Joan Moncusí, d'orígens humils, va néixer el novembre de 1905 a Reus. A l'exili francès, va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers i capturat el juny de 1940. Fou deportat al camp de concentració de Mauthausen el gener de 1941 –a la fitxa d'ingrés, consta com a cambrer. Al cap de poc temps, fou traslladat al subcamp de Gusen on fou assassinat el novembre de 1941.

• Col·locació de la llamborda en record de Marià Marimon Estrems

  Dimecres 10 de desembres, a 2/4 de 5 de la tarda, al c. Sant Miquel 49, s'ha col·locat la llamborda en record de Marià Marimon Estremes. Nascut a l'agost de 1914 a Reus, Marià Marimon sofrí l'exili. Fou enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers i fet presoner per l'exèrcit alemany el juliol de 1940. Fou deportat al camp de concentració de Mauthausen el gener de 1941 –a la fitxa d'ingrés, consta com a paleta– d'on fou alliberat el maig de 1945.